diumenge, 1 de març del 2009

La controvèrsia dels colors


L’altre dia vaig pujar al terrat, com és habitual, no us penséssiu, a estendre la roba. Havia estat una rentadorada blanca, així que totes les peces eren d’aquest “Color”. I en aquests moments em va caure la poma, però no la de la idea (com a Newton), sinó la del dubte.
Se’m va passar pel cap el concepte clar i contundent de sempre, per tots sabuts, de que el blanc, la llum blanca, és la suma de tots els colors. Vaig visualitzar clarament aquells petits ventiladors per a criatures, d’aspes multicolors, que quan els aconsegueixes fer girar amb prou velocitat perds la percepció de cadascun d’ells i es pot confondre amb un simple i trist ventiladoret descolorit. I aleshores va venir la contradicció: Perquè has de vigilar i seleccionar programes diferents de rentat per a roba de color i roba blanca? Si el blanc és tots els colors, perquè no es pot mesclar amb la de color?
La resposta arriba també convincent: Perquè es poden tenyir.
I és veritat tu! Quan vols tenyir una samarreta d’un color, millor la compres blanca i després li afegeixes aquell que desitges que prengui.
Seguint amb aquest procés reflexiu vaig plantificar-me, mentalment, davant dels ulls un full de paper immaculat i com, la meva cosina menuda (2 anys), amb diferents retoladors hi va fent gargots al damunt. Com que la destresa no és el seu fort i l’art encara no l’ha cultivat, els colors es van sumant un sobre l’altre, i aquella fulla impecable, que començava tenint traces grogues, (i per sobre hi passà el blau, que es tornà verd i després un vermell el convertí en marronós fort i posteriorment un lila l’obscuritzà) es quedà finalment tota negra. No acabàvem d’estar tots d’acord que el blanc era la suma de tots els colors? Com és que ens surt negre doncs?
Estimat lector, arribats en aquest punt de controvèrsia, si no ho has fet ja (amb o sense conclusió), s’ha de meditar profundament en el perquè de tot plegat. Si abans ho sabies del cert i ara dubtes, sàpigues que era la intenció i si no, doncs no me n’hauré sortit i hauré de millorar la meva retòrica.
Pensem en la llum, amics meus, pensem en el concepte de la llum.