llibrets de llom amb salmó

Era en aquelles èpoques que vivia a Manresa i que en Caus encara hi era també. Potser havíem quedat amb l’excusa de veure el bàsquet, o potser més aviat l’excusa va ser fer uns beures. Tan se val, fos pel motiu que fos, acabàrem de nou a la cuina de casa seva, amb alguns plats encara per rentar, (a qui li tocava aquella setmana?) i amb la nevera oberta esperant que del cel caigués la inspiració d’un àpat suculent (o més ben dit, que observant les queviures de la nevera en poguéssim treure una bona combinació).
Tenia, recordo el comentari, sembla mentida!, uns salmons, dels envasats al buit i tallat a fines llesques, de feia massa dies que s’havien de menjar. La prioritat era doncs, acabar-se allò com fos. Va resultar que tenia també llibrets de llom i formatge per farcir-los.
Així que ja està tot dit. Obres el llibret, hi afegeixes el formatge (el què et plagui) i una (o mitja, al gust) de les llonzes de salmó. El tanques, el suques amb l’ou i l’arrebosses amb la farina de galeta (o farina normal si no hi ha més remei). Fregit i llest.



Aquell vespre, mentre discutíem ves tu a saber què, de xerrades n’hi va haver de molt bones, però, en tot cas, hauran de ser explicades en una altra ocasió, no paràvem de sorprendre’ns de com de bo havia quedat aquell experiment culinari.