Walküre

L’altre dia vaig veure aquest film. Ningú me n’havia parlat bé i potser per aquest motiu no em va semblar tan malament. Ja se sap, quan tens moltes expectatives t’acostumes a frustrar i quan no t’esperes res... doncs mira, qualsevol resultat és bo. Però més enllà de si està bé o malament, tres coses em van sobtar.
La primera és que sent Nazis, mesclessin l’alemany amb l’anglès, però que parlessin majoritàriament en anglès. Serà que tinc massa assumides les pelis de l’Indiana Jones on els alemanys parlen alemany o mal anglès, no sé. Això em féu dubtar de si hi havia infiltrats o què, perquè la peli comença amb en Tom Cruise escrivint en el seu quadern en alemany (i pensant-ho en veu alta en el mateix idioma però amb subtítols anglesos) i després, a la que arriba el primer coronel (o similar) comencen amb l’anglès, i d’aquí en endavant quasi tot anglès. On vull anar a parar, és que si des del principi prens que els alemanys (a la peli) parlen anglès, doncs molt bé, però si no... És igual, és un detall sense massa sentit.
I l’altre sorpresa va ser el repartiment d’actors. I aquí si que em queixo, perquè pel punt d’abans puc entendre que, el director, volgués posar-nos en situació al principi, però el repartiment... a veure, si recordo bé hi havia, entre els generals de l’exèrcit, exceptuant en Branagh, que ja els tenia més aviat blancs, 0 rossos. Zero! Cap! Ni un! Aucun! Kaine! Va i aquí si que no eh? Home, una cosa és que, perquè ho entenguin els teus paisans la filmis en el teu idioma, l’altra, ben diferent, és que no respectis la genètica del conflicte! Cony! Que si vas a Bolívia a fer una peli on hi vulguis representar les “cholitas” no agafaràs ties rosses escandinaves de metre noranta! Oi que no? Doncs si vols fer veure que tens un exèrcit d’alemanys, no me’ls fotis tots morenos! Sort que el führer si que ho era, de moreno, ja hagués estat el súmmum que aquest sí que hagués estat ros, buf, m’hagués mort de riure! No, el führer s’ha de dir, estava prou semblant, però clar, que aquest el tenim ben fitxat tots... només faltaria.
L’última de les sorpreses és que el protagonista perd un ull en un combat, però li deixen en una caixeta (ni formol ni res, que segur que sol es conserva prou bé). I va i el tiu, després de recuperar-se i passant no sé quant de temps, cada cop que s’ha de veure amb el cap suprem de l’exèrcit se’l torna a posar!!! I quan acaba la reunió, hop! cap a fora de nou! Però què és això? I allò més fort és que quan se’l posa no li queda gens antinatural, és més, està fenomenal! Sort que, per dissimular que l’actor, en realitat, el té sempre, li posen allò dels pirates. Fa riure una mica...

Bé, així que ja està, a part d’aquests tres punts (més o menys greus) si la voleu veure no està malament, i com que es basa en una història real, doncs aprenem alguna cosa. No?