Ficciones

Jorge Luís Borges també ha estat un dels escriptors descoberts durant aquest viatge per l’Amèrica del sud. El tiu, no cal dir-ho, és un fenomen d’aquest art, el seu bagatge lingüístic és infinit i llegint els seus llibres et trobes en més d’una ocasió amb paraules que dedueixes però desconeixes.
Ficciones és un llibre de contes (com molts d’aquest home). Com tot llibre de contes té punts positius i negatius. Els positius són que sempre n’hi haurà algun que t’agradarà i que es canvia de temes amb facilitat. Els negatius són, que quan t’agradava un tema s’acaba i se’n passa a un altre que, potser, no t’interessa tant i també l’antagònic al punt positiu, que sempre n’hi ha algun que ni fu ni fa.
Sota el meu punt de vista, en Borges, tot i ser un bèstia de la lingüística, no s’amaga de fer-ho notar i em sembla que se n’abusa, en molts escrits apareixen frases en anglès, francès, alemany i també llatí, cap d’elles amb traducció. És cert que molt no importa, però qui no les entén es perd informacions.
Em sap greu dir que en general el llibre no m’ha agradat, però haig de concedir, que en quasi tots els contes la idea és molt bona, molt, escrita més o menys pesadament (per mi, repeteix en excés el fet de, per fer realista la història fantàstica a explicar, utilitza cartes de vells amics, o recerques de noms excessivament estranys dins la història) però molt bona. (Exemple, un home que escriu un Quijote calcat que el de Cervantes però al segle XX i del qual se’n pot interpretar un rerefons totalment diferent; o un home que escriu un llibre començant pel final i que a mesura que avances et trobes diverses maneres d’arribar a aquell final, com les arrels d’un arbre abans d’arribar al tronc...).
Ara bé, hi ha 3 contes fora de sèrie, d’una imaginació fora de límits i d’una riquesa de llenguatge meravellosa que són: “Tlön, Uqbar, Orbis Tertius”; “Las ruinas circulares” i “La biblioteca de Babel”. Autèntiques joies que salven, baix el meu criteri, el llibre.