Seguirem el consell dels crucificats del final de la peli de la “Vida de Brian” dels Monty Phyton per a descriure aquest llibre: Allways look on the bright side of life”Des d’aquesta perspectiva el llibre pot arribar a ser interessant, és un llibre llegendari (i no perquè quedi pels anals de la història com a memorable i emblemàtic, sinó perquè és un recull de llegendes dels Pirineus, que si algú les vol saber, doncs aquí les trobarà, perquè n’hi ha moltes). Eh, i n’hi ha de divertides, però també d’aquelles que dius: Val d’acord. Són tot llegendes de menys de dues planes, curtes i simples.
Un altre punt interessant del llibre és que estan narrades així com les explicarien els habitants de la zona, amb paraules de l’estil matxos (toros o bous), talaiar (veure), meua, mossa... etc. i que li dóna un caire més autèntic a l’obra.
Malauradament, s’han hagut de tallar masses arbres per escriure’l, la meitat del llibre, sota el meu punt de vista i per molt que intenti mirar el cantó positiu de la vida, és una cagada. Està organitzat d’aquesta manera, primer l’escriptor (Pep Coll) en cada capítol, t’explica com va arribar a la muntanya del Turbó (per exemple) i com es troba un pagès perquè li n’expliqui una, de llegenda. Aleshores et desglossa i t’explica les llegendes. En acabat et narra la llegenda tal com és. No puc evitar pensar que em considera idiota. Perquè me l’explica si després me la llegiré igualment? Es pensa que no l’entendré? Així que la meva recomanació és passar de llarg els seus comentaris i anar al gra, directament a les llegendes, que sempre se n’aprèn alguna cosa dels relats tradicionals.
En definitiva, si no esteu interessats en rondalles populars de perquè els pobles del Pallars es diuen com es diuen, o perquè hi ha una marca a ves a saber tu quina roca del camí de Camallops a Vilatorta del Mongrí, no el recomanaria, si sí, doncs si.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada