Pessimisme

Tant de bo no volguéssim més
Tant de bo no fóssim envejosos
Tant de bo no penséssim només amb nosaltres
Tant de bo no fóssim avars
Tant de bo poguéssim entendre’ns i respectar-nos sense imposar
Tant de bo poguéssim organitzar-nos d’altres maneres
Tant de bo no tantes altres repugnats característiques

Aleshores em pregunto: Seriem humans o hauriem perdut els trets més destacables?

Cooperació

Un mico extraviat s’aventura més enllà dels límits que tenia per territori conegut. Amb els ulls esbatanats va contemplant totes les noves meravelles que la naturalesa li presenta.

En el salt entre dues branques troba un estany de dimensions més que considerables amb un fil d’aigua que l’alimenta i un altre que prova de buidar-lo. Al fons hi ha un peix que es belluga dolçament. El mico s’esglaia i baixa com un llamp de l’arbre. Pobra bèstia, pensa, deu estar-se ofegant sota l’aigua! Així que arriba al toll, veloç, atrapa el peix i el deixa ajagut damunt la humida terra.
Expectant i satisfet veu com el peix fueteja i pica amb la cua. Incorrectament el mico pensa que li ho està agraint i que es belluga tant mostrant alegria. Poc a poc però, el peix perd empenta i la boca se li obra amb menor freqüència fins que, finalment, s’atura per sempre més. El mico entristeix davant el seu estrepitós fracàs solidari i pensa:


Quina llàstima! ... Només que hagués arribat pocs segons abans...

Viatges de Gulliver

Gairebé a tothom li diu res “els viatges d’en Gulliver”. I encara diria més, la gran majoria en sentir aquest nom recupera la imatge mental del paio estirat a terra i lligat amb cordes mentre els Liliputs li fan preguntes. En te0nia un record totalment infantil, com els d’un dibuix en un llibre il•lustrat.
Recuperat de les deixalles on algun desmemoriat (dubto que es pugui fer expressament) el va “perdre”, va arribar a les meves mans. No em puc avenir de tanta sort. Me l’imaginava fantàstic i ple d’aventures, però no m’esperava una crítica tan perfecte d’una societat de fa 100 anys que, per molt que creguem haver canviat no deixa de ser igual. Per fer-ne tres pinzellades posaré uns exemples:

“Pero, por lo que me ha dicho de sus compatriotas y por las respuestas que con gran esfuerzo y trabajo he conseguido de vuesamerced, no puedo sino concluir que el grueso de los nacidos en su país son la más perniciosa raza de abominables y minúsculos gusanos que la Naturaleza haya hecho reptar jamás sobre la faz de la tierra”

“Así, hallan que una manada de gansos puede significar un Senado; un perro cojo, un invasor; la peste, un ejército acampado; un majadero, un primer ministro; la gota, un sumo sacerdote; una horca, un secretario de Estado; una criba, una dama de la Corte; una escoba, una revolución; una ratonera, un cargo; un pozo sin fondo, una hacienda pública; un cenagal, una Corte; un bufón, ujn favorito; una caña rota, un tribunal; un odre vacío, un general; una llaga abierta, la administración.”

“Pedí que fues4e evocado el Senado romano en una vasta cámara, y a la vez una asamblea moderna representativa en otra. La primera parecía una asamblea de héroes y semidioses; la segunda, una reunión de buhoneros, rateros, salteadores de caminos y rufianes.”

I si us plau, no deixeu de llegir l’últim dels països. No podreu estar més d’acord amb els Houyhnhnms: Som uns despreciables Yahoos amb unes resquitllades de raó. La raó no pot comprendre la mentida, doncs si realment s’usa i cultiva tal raó no té cabuda aquesta idea. Tenim un llarg camí per endavant encara.

Et buscaré més Jonathan Swift.

Croissants amb sobrassada

Val, accepto dos ingredients que no han de perquè ser estàndards a les nostres cuines: Croissants i sobrassada. S’haurà doncs de passar per un forn de pa a adquirir uns quants croissantets petits, sense farcir de res, els simples (i barats). Com si d’un entrepà es tractés es tallen per la meitat (horitzontalment, no vertical deixant una pota a cada cantó) i els empastifem amb sobrassada. Els muntem de nou i els col•loquem en una safata per a forn.

Preparem una beixamel, que per bé que un punt laboriosa no requereix d’altres ingredients que mantega deixada fondre al foc, farina (poca, fins que faci una pasteta amb la mantega) i llet. No es para de remenar en cap moment i quan creguem que té la consistència que sembli correcte l’aboquem a la safata, mullant una mica tots els croissants. Afegim formatge per gratinar i al forn.


El resultat és espectacular i dona molt poca feina. A més, com que és spécialité maison, doncs no la coneix ningú.

Apa, bon profit!

Molts altres podríen ser-hi

Con su ritual de acero
sus grandes chimeneas
sus sabios clandestinos
sus cantos de sirenas
sus cielos de neón
sus ventas navideñas
su culto de dios padre
y de las charreteras
con sus llaves del reino
el norte es el que ordena

pero aquí abajo abajo
el hambre disponible
recurre al fruto amargo
de lo que otros deciden
mientras el tiempo pasa
y pasan los desfiles
y se hacen otras cosas
que el norte no prohíbe
con su esperanza dura
el sur también existe

con sus predicadores
sus gases que envenenan
su escuela de Chicago
sus dueños de la tierra
con sus trapos de lujo
y su pobre osamenta
sus defensas gastadas
sus gastos de defensa
con su gesta invasora
el norte es el que ordena

pero aquí abajo abajo
cada uno en su escondite
hay hombres y mujeres
que saben a que asirse
aprovechando el sol
y también los eclipses
apartando lo inútil
y usando lo que sirve
con su fe veterana
el sur también existe

con su corno francés
y su academia sueca
su salsa americana
y sus llaves inglesas
con todos sus misiles
y sus enciclopedias
su guerra de galaxias
y su saña opulenta
con todos sus laureles
el norte es el que ordena

pero aquí abajo abajo
cerca de las raíces
es donde la memoria
ningún recuerdo omite
y hay quienes se descueren
y hay quienes se desviven
y así entre todos logran
lo que era un imposible
que todo el mundo sepa
que el sur también existe

Antología poética; Mario Benedetti

Propòsits

Aquest 2010 que tot just comença i en el qual, si tot va segons la planificació (la meva), arribaré a la trentena, haig d’intentar eliminar les següents dues paraules de la meva vida:

Osteonecrosis: Aquell esquinç s’ha complicat absurdament. Per intentar curar la paraula estic obligat (de grat) a ingerir calci a dojo i a les pocions que prenc hi diu: Medicamento especialmente indicado para ancianos: Per intentar curar la paraula anterior estic obligat (de grat) a ingerir calci a dojo. També comenta una altra frase fantàstica: Si se olvidó de tomar el medicamento tómelo cuando se acuerde.

Epicondinitis: Una absurda caiguda d’un pastís gegant el primer dia de treball, després de més d’un any fent el dropo, ha propiciat l’aparició d’aquesta dolència. La cura amb infiltracions provocà la poc freqüent reacció adversa de pèrdua de la pigmentació i eliminació del greix a la zona. Fantàstic. Ja fa 8 mesos...

Si ho aconsegueixo, i no n’apareixen de noves amb aquestes connotacions em sentiré satisfet.