dimecres, 27 de maig del 2015

Serveis informàtics

Fa uns dies vaig demanar suport informàtic per veure si podien donar-me un cop de mà en un assumpte que estic duent entre mans. Ho vaig fer tal com em va demanar el paio que domina de l'assumpte a l'empresa, però resulta que van adjudicar-li la feina a un altre, que no sap fer anar el programa que deia jo.

Al final, perquè m'entenguessin, he hagut de recórrer al correu electrònic:

No voldria, en absolut, semblar groller, però escriuré una mena de metàfora per explicar allò que em sembla que està passant:
Imagineu que m’hagués torçat el peu i, en entrar a l’hospital, em derivessin al millor oncòleg del món, una eminència, un especialista super bo en la seva branca. El metge, amb tota la bona intenció i dedicació, comença a mirar a la biblioteca què pot saber de retorçaments de turmells. Segurament acabaria sabent què em passa, però més val que es dediqui a resoldre els problemes de càncer de mama o de pròstata dels pacients que estan a la sala d’espera, perquè uns pisos més avall del mateix hospital hi ha la planta de traumatologia.
L’únic problema és que no és “traumatòleg” i jo el peu torçat el tinc avui.

dissabte, 2 de maig del 2015

Noms

L’Illa buscava Soledat. La Mar, però, no la deixava en Pau i jugava a remoure la sorra de la platja canviant de lloc la Duna. El Roc sentia com l’Ona picava rítmicament als seus peus, remullant-lo de frescs i alegres esquitxos.
La platja s’acabava on començava a créixer la vegetació. Allí, descansaven tranquil·les la Margarita, la Rosa i alguna altra Flor de vistosos colors saludant la Primavera. El vent escampava el seu perfum, que provocant que la petita Marieta volés al seu voltant, cercant un bon lloc on aturar-se. 
Quan arribava el son, la Bruna decidia amagar-se sota el pupitre i la Lluna apareixia il·luminant, Blanca i Clara, amb un cert to de romanticisme.  
I era així, quan estaven totes estirades a les màrfegues de l’aula fent la migdiada, que la Dolors, la Remei i la Concepció, les ja grans monitores de menjador, s’adonava que no hi havia gaires nois amb nom de cosa. I s’adonaven també que elles eren d’una altra època.