Aprofitant que
podia treballar des de casa quan no hi era, vaig passar prou estona per
seleccionar les fotografies. Primer les volia amb missatge, però el resultat
tot i reivindicatiu, distava un punt de ser vistós i bell. Així que, l’esperit
crític que sempre mira per damunt l’espatlla va haver d’acotar una mica el cap.
La següent idea
va ser: a cada cara, una etapa. Així hi hauria el pas per l’institut quan ens
vam conèixer; la Universitat (i aquell cap d’any que va transformar-nos les
vides); fent snow recordant com me’n vares ensenyar; o de viatge... I aquesta
darrera paraula em va dur a concloure que, definitivament, voltar pel món ha
estat un comú denominador dels anys compartits. Així que adéu a les etapes i
benvinguts els rodamóns. Els ulls m’espurnegen de fer saltar la memòria amb els
records a contrallum de tu ballant al Central Park i jo fent d’un maldestre Superman;
tu caminant, aixecant pols a cada passa, una pols que grogueja per un capvespre
al desert d’Atacama; l’eclipsi de
mandarina des de la coberta del Grimaldi solcant el Mediterrani... però massa
fons blau que confondria els requadres i, si mai s’havia de tornar a muntar,
despistaria per saber on col·locar cada casella.
Un altre projecte
aparcat al calaix de les bonesideesperònoprou.
Sé que vol
dedicació, i jo n’hi vull donar tanta... llegint el so inaudible de les
estrelles: el llarg i penós procés de desestimar en el sentit més literal i
poètic. El dur maldecap de no pensar que és un mirall.
I tot i no ser la
idea que més em seduïa en un principi, però que en tot moment anava rondant pel
cap, al final acabo amb les fotografies guanyadores de premis, o de colors
llampants i vistosos: Els platerets d’or vermell d’un temple xinès; el nenúfar
de Tailàndia; les pregàries de colors que voleien per l’aire d’un mont sagrat; La
flor rosa que anima un trist fons gris; La bona nit Senegalesa esperant el “vous
avez bien dormi?” de l’endemà.
A la llum, perquè
sigui alegre, se li han de regalar colors. Aleshores tot ho veus més clar.
I així serà. Obrir els ulls i saber que hi ha llum clara per acompanyar-nos i beure'ns bé.
Per molts anys.
