La caixa del joc.
Els
jugadors són, de bon principi, uns inquiets estudiants de teatre que volen
acabar triomfant en aquest art. Aprenent, ajudant a la construcció del teatre
de la ciutat, fent actes altruistes o sense ànim de lucre per animar els ciutadans
quan l’ajuntament ho demana o fent un cercle poderós d’influències, els
jugadors van guanyant prestigi i favors de l’alcalde o president. Quan
s’estrena l’obra que inaugurarà el flamant nou teatre, aquell que hagi
aconseguit més punts de prestigi, és qui guanya la partida (als ulls de la
societat: “Oh! Quina gran actuació! Aquesta actriu! M’encanta! Etc.). En
realitat, però, tothom guanya si queda content amb la seva distribució del
temps, potser ser reconegut no ho és tot a la vida, potser estar envoltat dels
que t’estimen és suficient...
El Taulell
Per molt anys Júlia!
Per molt anys Júlia!
1 comentari:
El Joc dels 30 + 30. Tot plegat és ben curiós, als 30 tens la mateixa bossa de temps que al 30+30 perquè no saps quan s'aturarà el rellotge. De fet l'esperança de vida és inversament proporcional a al cost de l’assegurança mèdica i distribueixes el temps badant entre les ombres dels dies...Carpe Die.
El Parrrreeeeee
Publica un comentari a l'entrada