L’Illa buscava Soledat. La Mar, però, no la deixava en Pau i
jugava a remoure la sorra de la platja canviant de lloc la Duna. El Roc sentia
com l’Ona picava rítmicament als seus peus, remullant-lo de frescs i alegres
esquitxos.
La platja s’acabava on començava a créixer la vegetació.
Allí, descansaven tranquil·les la Margarita, la Rosa i alguna altra Flor de
vistosos colors saludant la Primavera. El vent escampava el seu perfum, que
provocant que la petita Marieta volés al seu voltant, cercant un bon lloc on
aturar-se.
Quan arribava el son, la Bruna decidia amagar-se sota el
pupitre i la Lluna apareixia il·luminant, Blanca i Clara, amb un cert to de
romanticisme.
I era així, quan estaven totes estirades a les màrfegues de
l’aula fent la migdiada, que la Dolors, la Remei i la Concepció, les ja grans
monitores de menjador, s’adonava que no hi havia gaires nois amb nom de cosa. I
s’adonaven també que elles eren d’una altra època.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada