Tant de bo no volguéssim més
Tant de bo no fóssim envejosos
Tant de bo no penséssim només amb nosaltres
Tant de bo no fóssim avars
Tant de bo poguéssim entendre’ns i respectar-nos sense imposar
Tant de bo poguéssim organitzar-nos d’altres maneres
Tant de bo no tantes altres repugnats característiques
Aleshores em pregunto: Seriem humans o hauriem perdut els trets més destacables?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
desgraciadament la segona
Ui. Jo penso una altra cosa i vaig a escriure-la: Podem voler menys, ser menys envejosos, pensar en altres que no siguem nosaltres. En resum que podem millorar tot això que comenteu. Lo dolent és que no podem conèixer el que no coneixem, evident, oi? Doncs ho dic perquè el que em preocupa és quan no te n'adones que estás essent envejós, o quan no te n'adones de l'avarícia que desplegues, o quan no te n'adones que ho vols tot i que només penses en tu o quan no ets capaç de veure que pots organitzar-te millor i realment sí que podries però no arribes a més. Tant de bo no hi hagués tanta "iJJJnorància" en nosaltres, podria acabar dient, però que tampoc ho vull dir, perquè en definitiva som ignorants perquè som humans i, esforçant-se uns més que altres, arribem al que arribem i això sí és un dels nostres trets destacables.
Publica un comentari a l'entrada