En el salt entre dues branques troba un estany de dimensions més que considerables amb un fil d’aigua que l’alimenta i un altre que prova de buidar-lo. Al fons hi ha un peix que es belluga dolçament. El mico s’esglaia i baixa com un llamp de l’arbre. Pobra bèstia, pensa, deu estar-se ofegant sota l’aigua! Així que arriba al toll, veloç, atrapa el peix i el deixa ajagut damunt la humida terra.
Expectant i satisfet veu com el peix fueteja i pica amb la cua. Incorrectament el mico pensa que li ho està agraint i que es belluga tant mostrant alegria. Poc a poc però, el peix perd empenta i la boca se li obra amb menor freqüència fins que, finalment, s’atura per sempre més. El mico entristeix davant el seu estrepitós fracàs solidari i pensa:
Quina llàstima! ... Només que hagués arribat pocs segons abans...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada