De tant en tant la gent té unes sortides meravelloses. Ahir baixava pel carrer Badó a fer les coses que fan els aturats al matí, encàrrecs i d’altres tonteries més pretensioses com presentar-se al concurs del poble de prosa curta.
Estava ja arribant al fons del carrer, que fa baixada, de les més destacables del poble, quan sento un home parlant ben fort, perquè el sentís un company a la cantonada d’uns metres més endavant. El paio, de cabells llargs i d’espatlles elevades, o coll encongit, estava davant la seva botiga fumant una cigarreta.
- Oye! A mi con las mujeres me pasa como con la gasolina – cridà esperant sorprendre a l’altre amb el “seu” nou adquirit enginy (enginy perquè suposo que se sentiria enginyós, tot i no ser de creació pròpia).
Durant aquests segons de silenci, en els que jo esperava, expectant i tot caminant, sentir la brillant resposta, l’altre es quedà parat meditant. El grenyut afegí:
- Sin ellas no avanzo! – digué rient, però és que en aquell mateix instant l’amic va etzibar una alternativa que vaig trobar indiscutiblement brillant:
- ¿Las quemas?
Davant d’aquesta ocurrència el cabellut abaixà el cap sorneguer i concedint-li la raó responia que - También, también.
Així va acabar, l’amic girà a la cantonada i continuà el seu camí, igual que jo, que havia arribat sota el carrer i vaig tombar a la dreta cap a l’ajuntament, però amb un somriure als llavis. És per motius com aquests que val la pena no anar amb l’Ipod per la vida, te’n perds la crema i nata.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada