100 años de soledad

Durant aquest viatge que fa poc acabo d'enllestir he descobert un seguit d'escriptors, que coneixia de nom, però que no els havia donat la importància merescuda. No donava crèdit a l'Isabel Allende, doncs creia que part de la fama li venia del pare, però ostres, vaig llegir un llibre, (De amor y de sombras)d'intercanvi en un hostel doncs aquest prejudici m'impedia comprar-me'n un, i el vaig trobar excel·lent.
He descobert en Júlio Cortázar, en Jorge Luís Borges i en Fontanarrosa, l'Eduardo Galeano i en Benedetti, l'Isabel Allende i, mig de rebot, el Gabriel García Marquez, autors de, més o menys, cada país que he visitat.
Aquest últim em va fascinar particularment i des d'aquesta troballa m'he llegit "del amor y otros demonios", "Crónica de una muerte anunciada" i finalment el famós "100 años de soledad". Un llibre brutal, absolutament brillant. Els aconteixements, bàrbars semblarien en un altre context, no paren de succeïr-se un rere l'altre amb una velocitat vertiginosa. La casa i poble, on es desenvolupa la història, es desfà pels animalons i s'omple de teranyines degut a la tristesa i solitud de la mateixa manera que es neteja, pinta i s'engrandeix uns pisos gràcies a l'alegria aportada per algun familiar. El temps transcorre a diferent velocitat pels protagonistes i es noten envellits de cop, n'hi ha que viuen més de 150 anys i n'hi ha que no arriben als 2 dies.
No diré la dificultat que comporta que quasi tots els personatges masculins (més de 25 es diguin Aureliano, Arcadio i convinarcions tipus Arcadio Jose, José Arcadio, Arcadio segundo...) però una cosa té de senzilla, el fil conductor segueix majoritàriament un eix cronològic que permet saber de quin dels Aurelianos està parlant, ara bé, no et pots quedar més de dues setmanes sense llegir perquè aleshores si que adéu siau.
Semblaria, si no es llegeix bé, que és un llibre per passar l'estona, entretingut i plè de vida, però nens, hi ha moltíssims petits i grans missatges amagats, com quan descriu un exèrcit definint els soldats com "parecían hijos de la misma madre", i més que no recordo.
Bé, en resum, el llibre és una obra magistral de la imaginació, que de tant exagerada que és, situacions totalment paranormals no semblen més que fets comuns de la vida quotidiana de la família Buendía.
El recomano moltíssim, un dels millors llibres que he llegit.