Recomanats per un aborigen, vam tastar-la un migdia qualsevol dels que vem passar rondant per l’enorme ciutat, i com taronges se’ns quedaren els ulls, llàgrimes de plaer per tot arreu inundant el local.
No és complicat, perquè no, a veure si si, no ho posaria en aquest apartat, afegiria una pestanya que es diria cuines d’alta definició o jo què sé. Bé, vaig al gra, que últimament em costa entrar en matèria, tanta descripció, records i mandangues...
Sabeu fer carn arrebossada? Doncs ja està tu, fet! Pilles uns tallets de carn (escalopes?) i els suques amb l’ou, prèviament batut, i la farina de galeta. D’aquí a la paella, plena d’oli calent, i a fregir-los. Recomano no fer-los molt, just al punt, perquè poden quedar molt dures i aleshores és desagradable, la carn, tendra, que després anirà al forn i s’acabarà de fer.
Quan els tenim llests els posem en una safata, els untem amb salsa de tomàquet, afegim mozzarella (en altes dosis ) i al damunt d’això, doncs a discreció tot el que hi posaries en una pizza. Olives? Olives! Ceba? Vinga, perquè no? Pebrot? Fenomenal! I orenga, sobretot orenga. Tal qual se’n va al forn fins que es fongui el formatge.
Quedes com un campió, perquè això la gent no ho coneix i està boníssim, i t’ha costat una misèria (tant econòmica com laboriosament, que és l’objectiu de la cuina de rampoines).
Apa, bon profit.
1 comentari:
Pedazo recepte!!!! Aquesta la faig!
Publica un comentari a l'entrada