Perquè una cosa es pot veure tant diferent? (II)

Vinga va, en parlaré avui perquè si no passaran els dies i no se sabrà ni de a quan m’estic referint, tot i que, amb el temps, acabarà igualment sense saber-se, de fet, tant tampoc importa. És igual, aquí ve la història.

Poso en situació: L’altre dia, diumenge de ja fa dues setmanes enrere, estàvem reunits els de la colla de sempre, amb l’excusa del futbol però amb la intenció d’unes entretingudes converses i companyia, per acabar d’arrodonir el cap de setmana. El partit en qüestió, Atlètic de Madrit - Barça, que finalitzà amb derrota blaugrana per 4-3. El bar és el de sempre que el matx és de “paganini”, un lloc autèntic de debò, d’aquells en els que es poden demanar orelles de porc com a tapes i els cigalons estan a l’ordre del dia.
Entre cerveses i patates braves anaven transcorreguent els minuts. Si home si, era emocionant l’enfrontament, no ho negaré. Però allò que realment era interessant transcorria a la taula de darrere nostre, on un grup de vellots es mirava concentrat el televisor de la paret. Eren els perfectes culés, la definició d’aficionat seguidor d’aquest equip.
Això si, un d’ells es destacava de la resta, una joia, una perla, un diamant en brut, el “ho haveu vist” del barri.
Es queixava reiteradament d’un jugador (indistintament de que fes bé o malament, doncs acabava de donar la generosa passada del 2-3 favorable al Barça) i repudiava de la defensa cada cop que feia aigües (bastant freqüentment en aquell partit, s’ha de dir). En això estava quan el rival encadena una contra i el vell crida: “FORA DE JOC, AIXÒ ÉS FORA DE JOC!” i insistia ullant als seus companys indignadíssim. Una passada més, gol i empat. L’enuig de l’home era total i reiterava que ell deia que el gol era incorrecte, hors la loi. Per moltes repeticions que poguérem veure i per moltes confirmacions de la legalitat del gol que els comentaristes afirmessin, no va haver-hi manera que aquell home veiés a la pantalla el mateix que la resta de comensals. Perquè aquell home no podia veure el món igual que la resta? Si no tenia un problema a la vista... perquè doncs, perquè?

La imparcialitat és molt difícil d’assolir en aquesta societat, un estúpida cortina en ennuvola els ulls i enteranyina el cervell. Sabent que hi ha gent així, i molta, és normal que no ens posem d’acord en res pel que fa a polítiques de qualssevol tipus, per molt bé que es raonin decisions sempre apareixeran afèrrims contraris.