El guarda de nit

Dijous passat vem sortir de festa aprofitant diverses particulars situacions de divendres. És per aquest motiu que al matí següent no hi va pas haver cap entrada nova al bloc... Ooops.
Anàvem vestits més o menys com sempre, tenint en compte que un de nosaltres venia d’un concert de Megadeth i Judas Priest és normal que no anéssim de camisa.
Així que ens plantem davant de l’entrada del local que volíem entrar i el vigilant ens pregunta, amb uns aires dignes del més gran dels filldepu.. de dictadors, si tenim invitacions. Com si no haguéssim sortit mai de festa ens quedem allà palplantats, com uns estaquirots. Clar que no en tenim. Doncs no podem entrar. Vem marxar mig cabrejats amb nosaltres mateixos perquè ostres, ens adonàrem que de maneres de respondre n’hi havia milers. Que si als de davant no els n’ha demanat, que ja hem entrat alguna vegada i pagant Sant Pere canta, etc. però mira, ens trobem al carrer meditant on anar i sabent que, en el fons, era per les vestimentes que no estem dins.
Així que perquè no? Si ja ens han fet fora d’un lloc per qüestions de costura i confecció intentarem el no va més, és a dir, entrar a una sala on sabem del cert que així tal com estem ni en pintura que no hi posem els peus, però que com que està al costat bé val intentar-ho, que el no ja el teniem.
Ens posem a la cua, envoltats d’un esnobisme aclaparant, i avancem poc a poc, a mesura que els nocturns habitants de la ciutat van endinsant-se a les tenebres de la perdició. Tenim estratègia per si ens diuen qualsevol tonteria, que som francesos i que ens havien dit que aquell lloc era tant xulo i bla bla. Així que arribem a l’entrada el porter ens mira i se li canvia l’expressió, però no cap a la del filldepu... d’abans, sinó que fa cara de compungit i ens diu:
- imposible, lo siento, sin camisa o polo no se puede entrar. – Ho va dir tan afectat, de debò que li sabia greu, que ens va desbaratar tota la preparació, a mi gairebé em va fer llàstima, ja sabíem que no entraríem, però que quasi per primera vegada a la vida veiéssim a un “segurata” que li sap greu no deixar passar algú va ser tota una novetat.
Res tu, que vam anar cap al Frankfurt a fer unes cerveses i unes “xistorres” per agafar forces, de nit encara en quedava.