Patates a l'ERASMUS

Una petita introducció és necessària, per a entendre com es va arribar a aquesta solució d’emergència que va resultar ser, al cap del temps, un dels plats més repetits de la meva estada a Valenciennes, ciutat del Nord pas de calais (França, veure “Bienvenue chez les ch’tis” o “Bienvenidos al norte” per saber-ne l’opinió dels propis francesos. Molt bona peli, per cert).

La situació serà per molts coneguda i semi-familiar. Cau la nit a la residència universitària i arriba la vespre-nocturna hora de sopar, en el meu cas, esperàvem pacientment a que tots els cohabitants de la residència mengessin abans (ja se sap que l’horari francès no és el d’aquí i també se sap que l’horari d’un local no és el mateix que el d’un ERASMUS).
Cada un dels comensals duia allò que tenia a l’habitació i amb tot damunt la cuina comunitària meditàvem quin seria el millor resultat gastronòmic (millor en els sentits ràpid, barat i poc elaborat, el gust era quasi secundari ).
Ens vam trobar, doncs, un diumenge a la cuina amb escassíssims ingredients damunt la taula: Patates, tomàquets, formatge brie, un ou i herbes (orenga, pebre, etc.). Així que ja està tot dit. Peles (o no) les patates i les bulls en excés (ningú parava esment al temps de cocció, més aviat a la cervesa de damunt la taula). Mentrestant, talles els tomàquets a la mida que més et roti. Igual amb el brie. Un cop escorregudes les patates, calentes encara, s’afegeix tot a l’olla (ou inclòs, sense closca, clar) i remenes com un animal.
La pastarada final és deliciosa, el formatge s’ha fos i es mescla meravellosament i ens va salvar de moltes situacions i l’he exportada i practicada posteriorment amb èxits rotunds.