Saber escoltar

Va arribar ben tard, al vespre. El retard va començar per culpa d’un pobre fòbic passatger que a l’hora de l’embarcament no es va veure amb cor de seguir a la cua i va marxar per on havia vingut. Aquest fet va obligar a la companyia a treure totes les maletes fins a trobar la del bon home i tornar a carregar-les de nou. Aquests trenta minuts, més la immensa cua d’avions a la pista d’enlairament i finalment els controls exhaustius, de fet exagerats, de l’aeroport d’enllaç van fer-li perdre el segon avió. Va haver d’esperar cinc hores fins que va embarcar, finalment, a la nau que el dugué fins aquí.
Cansat però satisfet d’haver arribat, va recollir el seu equipatge i va sortir de la terminal. Ningú l’esperava, cosa enterament normal tenint en compte que hi anava de turista, sol, sense reservar habitació en cap hotel i tampoc hi anava amb un tour organitzat. S’havia proposat fer el viatge sense cap mena de previsió ni rebre un bri d’informació. Prou es va enfadar quan la dona de l’agència a qui va comprar el bitllet li va dir:
- Aquí vol anar? Sembla que hi fa moltíssima calor, tanta que... - No va poder continuar. La va fer callar de males i desagradables maneres i a desgrat, ella va emetre-li el bitllet que ell li demanava.
Però era cert, tot i ser entrat vespre, la calor era sufocant, així que va treure’s la jaqueta i va seguir amb màniga curta.
L’aeroport quedava ben lluny de la ciutat i va cridar a un taxi amb aire condicionat. Un cop dins va aconseguir fer entendre al conductor que volia anar a un hostal, que el dugués a qualsevol mentre fos cèntric i econòmic, qualsevol, va remarcar. Durant el trajecte no parava de veure anuncis de congeladors, neveres i altres aparells similars que no va saber identificar. No es va voler ni preocupar de què eren una espècie de banys públics i unitaris que tenien a l’entrada una tarifa de preus com les de la zona blava. Tant temps  tant cost, amb un mínim de 15 minuts i un màxim d’una hora. Tampoc entenia totes les indicacions per culpa del poc domini de la llengua.
L’endemà al matí, després d’haver esmorzat a l’hostal i d’haver pagat per avançat, fent cas omís a les indicacions del porter, va sortir a visitar la ciutat. Als cinc minuts ja estava penedit de no haver-se vestit amb pantalons curts i xancletes de platja, ho havia deixat a la motxilla. Estava suant com un animal, però tan encantat estava amb tot plegat que seguia endavant. Cada dos per tres passava pel costat d’algun d’aquells estranys lavabos públics que en general es trobaven ocupats. A la mitja hora de caminar va veure que la seva samarreta blanca, a part de xopa, estava agafant un color mescla de marronós, groc i rogenc. Feia certament lleig i va comprendre perquè tothom anava vestit de colors estridents. Va prometre’s una dutxa i canviar-se al migdia, quan passés de nou per l’hostal.
Estava tan esmaperdut mirant els alts edificis i les enormes avingudes interminables que no es va adonar de que el color que prenia la samarreta, de fet, l’estava perdent ell. Cada gota de suor que li queia el feia un punt més transparent. Com que tothom anava tant escopetejat en aquella ciutat ningú semblava adonar-se de la pèrdua de matèria del turista. Només al cap de dues hores va apreciar que alguna cosa no acabava de rutllar quan va voler agafar la càmera fotogràfica i se li van desfer els dits, ja totalment líquids. No va poder ni reaccionar i tot ell es va convertir en un bassal d’aigua amb unes peces de roba mullades i brutes. Només un parell de bombolles van sobresortir al bassal, foren els últims inaudibles crits de l’incaut.
Al cap de tres quarts d’hora algú sortí d’un d’aquells banys públics. La roba impecable, sec, regenerat i en forma. Va veure un monticle de roba bruta al costat, ja ni tan sols humida. Va mirar enlaire buscant uns estenedors on unes pinces estiguessin planyent-se d’haver perdut la seva presa, però no va veure res més que un edifici, alt i majestuós, d’oficines. Com que ningú la reclamava, se la va endur.
Al terra només va quedar una lleu marca de sal que va anar desapareixent per les petjades dels vianants.