De Metges sense fronteres

Des que estic aquí, des que he tornat, ja és la tercera vegada que m’assalten els de metges sense fronteres (intermón només un cop) per convèncer-me de fer-me soci. Cada cop que ho han fet, al voltant de la persona que em xerrava totes les virtuts de MSF n’hi havia com a mínim dos més fent el mateix. I jo pensava, perquè si, encara que d’una manera potser no molt corrent, també penso: Ostres tu, si que tenen voluntaris i gent buscant socis... Ara ja se perquè n’hi ha tants, i és que de solidaritat la justa.

La (...), no hi poso en nom per no crear discòrdia o possibles represàlies, m’estava, amb el meu permís perquè no negaré que potser si que aporti alguna cosa, venent les meravelles d’aquesta organització. Que si van a fer assistència d’emergència bàsicament, que si a l’Àfrica, al Congo, hi són des de 198X, que si peres amb vinagre. I em deixa anar allò que ja sabia, ja m’ho havien comentat, que MSF treballa només amb fons i donacions dels socis i que és justament això el que els dona una certa independència a l’hora d’enfocar conflictes. La teoria és molt bona i m’agrada que sigui així.
Jo li vaig dir que ja estic aportant en diversos llocs i home, no és que sigui el gran salari però no és un percentatge menyspreable. I ella, era la seva obligació, insisteix en que perquè no diversificar més? És que realment tant m’afectaria donar una quantitat, la que volgués, al mes o a l’any? Que tota aportació és bona, que una ajuda, per insignificant que sigui, sempre es valora. I que bla, bla. M’estava explicant les excel•lències i com de bé gestionaven les peles dient-me, orgullosa, que, de tot el que reben, han aconseguit reduir fins al 10% les despeses d’administració i captació de fons. El 90% restant es destina als projectes.
Aleshores li vaig dir, mira, m’ho medito. Perquè és pot fer per internet oi? Jo sabia que si, ja ho havia vist un dia navegant per les tortuoses aigües cibernàutiques. I aquí va ser on em va deixar per terra, on tot el seu discurs se’n va anar al carall.
- Si que es pot, però igualment, si vols fer-ho, truca’m – m’apunta el nom i telèfon en un paperet – que així, també m’ajudes a mi.

Què us fa pensar aquesta sortida? A mi realment em va semblar una contradicció molt forta. Si no la veieu discutim-ho.