Beneïda pluja

Que deixes darrere teu una fresca alenada de vida, els verds brillants de la satisfeta flora autòctona, pantans i embassaments plens, reserves per afrontar l’estiu, la roba molla al terrat per no esperar a que la pogués baixar, els peus molls de ben segur, i el cos també doncs no agafo mai paraigües.
Beneïda pluja que ens permets la nostra (i la d’altres éssers) hidratació, que retornes la visibilitat perduda a la ciutat, que arrossegues l’”smog” cap a terra, claveguera avall, que ens permets recuperar l’abundància dels rius i l’hàbitat dels peixos tan necessitats d’aigua clara i sana, que ens saneges els rius dels residus de la indústria.
Beneïda pluja per tot allò que ens aportes i per com de poc t’ho agraïm quasi sempre amb comentaris com: quin dia més rúfol (o lleig), que ens entristeixes quan hauríem de somriure joiosos, car sense tu res no faríem.
Però per sobre de tot, beneïda ets per netejar les pixarades de gos (i gossa) de la cantonada de casa. Ai verge! Quin fàstic que començava a fer la zona. Perquè si fins ara em molestava enormement aixafar una merda de ca, ara m’estava minant la moral l’haver de passar per aquell racó cada cop que vaig al centre. És un punt d’insofrible pudor, és un punt d’insalubritat total. Mira que jo hi passo un cop cada poc, però i el pobre veí que hi té la finestra al damunt? No entenc com és que no ha pres mesures, jo per la meva part, ja he agafat un tríptic de l’ajuntament per ensenyar-li al(s) propietari(s) de la(es) bèstia(es) en cas que hi tornin on demana civisme i comprensió.
I és que tinc la teoria que les pudors, que la ciutat de fa uns anys va saber eliminar, doncs eren dels problemes importants, ara el benestar ens les torna. Les hem oblidat? Abans es feien reguerons perquè les tifes i pixums de cavall, mul o bou, escampessin amb la major rapidesa possible. Però aleshores eren una necessitat, i ara? Ara els animals són un vici. Ens queixem que el drogaaddicte deixi la xeringa al terra després de “volar”, però i les orines dels cans no són el mateix? Deixalles d’aquesta societat que no es netegen.
Beneïda pluja per mantenir en condicions allò que hauríem de fer nosaltres, ets com una mare que vetlla per la seguretat dels seus infants que, com a nosaltres, ens falta tant per créixer.

PD: Aquí et proposo i insto, estimat lector (hihihi) a que observis el terra dels carrers, que cada dia que passa estan més plens de regalims per cantons i voreres. Comprova com en som de bruts i ho permetem. Comprova com augmenta la ferum.