La mesa de los Galanes

Estimat Roberto Fontanarrosa.

Últimament estic llegint molt, no és habitual que llegeixi tan, però com que viatjo bastant a Barcelona, per això dels pisos i les feines, doncs a l’autobús devoro llibres, un rere l’altre van caient.I mira que llegeixo lent, però és que Sant Just, tot i estar al costat, també té un trajecte important, a nivell de temps, per arribar al centre de Barcelona. Acabo d’acabar (quasi redundància) el teu llibre titulat “La mesa de los Galanes”. Dic teu perquè l’has escrit tu, perquè de fet és meu, que el vaig comprar. No podia esperar menys, és fenomenal. Com sempre, i ja ho he dit anteriorment, en els llibres de contes n’hi ha de bons i de no tan bons, però en aquest cas la majoria m’agraden força. A més, està escrit en un absolut argentí, sense amagar-te’n gens, i això em duu a aquestes terres que no fa tant que he abandonat (paraules com mina, sorete, la concha de la lora, colita...ai...).
La teva prosa desenfandada , aquest estil teu tan propi d’escriure, com si el lector fos un dels teus amics (el zorro, el loco, el Pancho, el Rulo... qualsevol d’ells) a qui li estàs rarrant de viva veu l’anècdota o història que et va passar o van explicar-te l’altre dia, és boníssima. I no dic boníssima perquè el nivell literari sigui brillant, que no, sense faltar-te al respecte, diguem que escrius amb un llenguatge més aviat planer. Si que hi ha bones descripcions però va, no em negaràs Roberto, que sembla així, tal com raja. Sé que no t’enfadaràs perquè saps que sóc un pelotudo i que no se m’ha de donar bola, a més, no entendràs el català, imagino.
Tot i ser un recull d’històries de broma, perquè ets un còmic amic meu, un humorista ets, quan no estàs escrivint contes que fan esclafir de riure, estàs fent tires de dibuixos tipus Mafalda, perquè ens entenguem. Doncs això, tot i explicar relats totalment bojos aconsegueixes posar, en algun d’ells, una dosis de realitat que flipes, una crítica social damunt la taula. No em puc estar de reescriure un paràgraf teu quan expliques a un amic (jo) el perquè vas anar a estats units: “Porqué allá los yankis, vos viste cómo son estos hijos de puta, ahora han encotrnado el yeite de hacer laburar a los amarillos. Vos agarrás las pilchas, los artefactos, los juguetes y son todos de Taiwán, Corea, Singapur, de todos esos lugares donde al obrero lo tienen bajo un régimen de explotación esclavista y los hacen laburar día y noche por una taza de arroz. Porque los hacen laburar por una taza de arroz a esos tipos. Eso, cuando no hacen laburar a los que están en la carcel, te juro, para mantenerlos ocupados, y no se les paga un carajo. ¡Los famosos Tigres del Pacífico! Se los han recogido bien cogidos a los famosos Tigres del Pacífico. Estos Yankis, si no te cagan militarmente te cagan con el comercio. La cuestión es que me interesaban también los ositos de peluche porque si...” I n’hi ha molts més, però si els escrivís tots estaria transcrivint el teu llibre, i millor que el comprin oi?

Res tu, donar-te la meva enhorabona per aquesta obra que tant m’ha agradat i m’ha fet riure. El recomanaré als meus companys, espero que el pugui trobar a les llibreries de la zona. Apa doncs, cuida’t..

Teu, Lluc Canals Casals