Hauré de tirar de la imaginació per escriure més d’una línia per definir aquesta delicadíssima “haute cuisine”.
A veure, aquest és un plat especialment destinat a despistats i gent que li faci una mandra suprema estar pendent de l’olla, planxa o estri culinari. Això si, requereix un cert temps.
Hem disposo, doncs, a immortalitzar el secret:
Prens el pollastre i el col•loques damunt la planxa o paella (segons preferència o facilitat) poses el foc al mínim i marxes. No cal afegir-hi oli, ell sol desprèn el greix i ja lubrica. Cada quant et doni la gana passes i el tombes. Quan estigui fet el treus. És gairebé impossible que se’t cremi, te n’hauries d’oblidar per més d’una hora i és aquesta justament la seva gràcia, que ja que al pollastre li costa coure’s doncs té, ens armem de paciència i que ella faci la feina.
Llest.
Era difícil? No. Ara si es vol es pot anar “complicant” o enriquint. Per exemple, a la foto (d’ahir) hi vaig afegir espècies i sal. Però també s’hi pot posar ceba, pebrot, una amanideta d’acompanyament, etc.
La última recomanació (i això ja és totalment un gust personal mig primitiu) és que a l’hora de menjar-lo, quan s’arribi als ossos, toca fer servir les mans i acabar pringat d’oli per tot arreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada