¿Sabes lo que me contó tu vieja?

Torno a transcriure una situació mig absurda d’ahir al metro.

Estava recolzat a un dels seients, tocant una de les portes i llegint amb relativa tranquil•litat, quan un parell de joves, passats , es col•loquen un a cada costat meu (no hi havia gaire més lloc, no era per res amenaçador). Galtes vermelles, ulls humits, rostres brillants de suor.
Es posen a parlar, així en castellà, que si estaria molt bé posar (no sé on) música chill-out, així pum, deien, pum . A mi, home, el chill-out no l’assimilo a cap pum, però bé, cadascú té la seva visió particular del món. i no nego que sigui possible. I aleshores va el de la meva dreta va i diu:
-Sabes lo que me contó tu vieja? – No em negareu que es posava interessant. Vaig tancar el llibre, entre d’altres, perquè no podia seguir el fil de la, ja de per si, complicada novel•la (Helada) amb aquella conversa tan propera i, també, per no perdre fil d’aquella suculenta confidència per venir. L’altre noi va fer un moviment amb el cap, així tirant-lo amunt, com dient digues, digues.
- La estaba acompañando a lo de las compras y me suelta: “Tienes que conseguirme novio.” Pum ¿sabes? Me quedé... Pum. – Es va quedar, jo diria, més sorprès que l’altre, que el fill de la seva mare en sentir allò. Tot i entendre-ho, no vaig veure que fos plenament conscient d’allò que acabava de sentir, anava passat. – Me dijo, nen, me dijo: “ ¿Sabes el pintor ese? ¿El Brasileño? Ese dicen que viene y te hace todo”. Así que podemos hacerlo ¿no? Le decimos al pintor que venga a trabajar, que me han dicho que se lo curra mogollón ¿Sabes? Que le pides agua y la trae, dices quiero tal cosa y pum, la tienes en la mano, pum. Así que podríamos decírselo y, para comer, nos vamos tu y yo y los dejamos, pum. –mentre pica de mans- solos.
L’altre no es pot treure l’absurd somriure que li ha quedat als llavis, i no sembla que acabi d’assimilar que el seu amic li està dient ajudi a que la seva mare s’ho faci amb un pintor brasiler que casi ni coneixen. No li està dient que l’ajudi a trobar parella, algun paio interessant, un vell amic, no, li està dient que ajudi a sa mare a tenir sexe amb un desconegut.
Darrere meu es van aixecar dues persones i ells van anar a ocupar aquells llocs. Des d’allà em va arribar, amb dificultats, com li ho repetia, realment volia “ajudar” a la mare de l’altre, potser perquè no era la seva. Després no sé com, van tornar al tema de Cill-out. Crec que anaven cap a casa, aprofitant, justament, que no hi havia ningú.