Al metro un home està assegut a l’últim seient d’una de les cantonades del comboi. La jaqueta plegada sobre els genolls i un llibre obert, a les mans. Inconscient deixa entreveure les dents sovint, alguna narrada ocurrència li deu fer gràcia. Cada cop que el metro s’atura, aixeca la mirada just per damunt de la bora del llibre i observa el personal que entra. Ara un punki, ara el rastes, la dona madura de pits generosos, la jove d’ulleres escandaloses, la vella inestable amb el seu acompanyant no més segur que, galant, li cedeix lloc... Poc després entra un cinquantí prim de barba gris i llarga i de roba esparracada amb un acordió que ha vist hores millors. Tan bon punt tanquen les portes es posa a tocar alguna melodia a voltes distingible. Decideix deixar estar el llibre, creu que pitjor que no donar-li diners és fer-lo invisible, no fer-li cas. Observa els companys de trajecte i com tots, sense excepció, han tombat el cap en direcció contrària al miserable músic que o està prou enllà per no adonar-se’n, o està avesat al punyent menyspreu. Els vells perquè el terra els té absorts en somnis de joventut són perdonats. La ulleruda ha estat descarada i està totalment oposada a l’acció. Seguint la ronda hi ha tres jovencelles de no més de disset que fan mofa. Un desagradable desig li remou les entranyes, i passa a observar al veí més lentament del que pretenia. Aquest es força a llegir, però duu més de cinc minuts a la mateixa plana. Més enllà un dorm i dos més ho fan veure. La música sona durant ben bé tres parades i després passa a recollir el fruit de les notes. L’aire omple generosament el barret, alguns però s’han dignat a fer-li que no amb la mà, d’altres han afegit un condescendent somriure, la majoria ni s’han immutat i l’home del llibre segueix, amb els ulls, el trist caminar de l’individu quan surt, esperant una millor oportunitat i acollida. A l’endinsar-se novament dins l’immutable túnel s’adona que havia de marxar amb el pobre músic, tant observar l’ha distret i haurà de tornar enrere.
La preocupació li arruga el front, li marcaran tard a la feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada