Le Souhait (Tercera part)

- Caiguts.
- Com? – la o s’allargà més del compte per evitar l’espetec de la rialla que, dins l’esòfag, pugnava per sortir en llibertat eixordant el veïnat i que de ben segur hagués dissuadit, definitivament, l’insecte que tenia davant de prosseguir amb la compra.
- Que els té mig caiguts ja i jo voldria doncs... es que miri, no sé com dir-li-ho.
Aquell home desprenia patiment se’l mirés per on se’l mirés. Se’l veia fent uns esforços titànics per aguantar-li la mirada i no abaixar els ulls un pam més avall, les ninetes es bellugaven boges. Ella ho notà i inflà bé els pulmons constatant l’evident torbació i pèrdua de concentració de la seva víctima. Se sabia amb una notable davantera, enveja de moltes clientes. Quan es mirava al mirall s’auto-enorgullia del valor d’haver-se sotmès a aquella operació de feia un any, estava encantada amb el resultat, havien recuperat, potser exagerat, la força i alegria de l’adolescència. Tots els sostenidors li queien bé i fruïa, com avui, de l’impacte que causaven els que aixecaven fort, que sempre combinava amb samarretes ajustades.
S’ho estava passant bé i cada cop contornejava més el cos mentre es desplaçava i li mostrava les possibilitats. Subtil, eficaç i amb la desimboltura més creïble. De miracles no se’n poden fer, va fer-li entendre, però si que es podia intentar millorar molt el resultat.
- Deixa que t’ensenyi quatre trucs. – Digué avançant cap als provadors fent-li el gest característic del vine cap aquí. El repetitiu cargolament de dit tingué l’efecte esperat i la Marianne sentí el plaer de veure com la mosca quedava atrapada a la teranyina, gairebé no es podia creure que fos tan fàcil.