Jonàs

Ha sortit rabent del final del primer mes de la primera feina. Acaba de cobrar. Tot just té 16 anys i els primers estalvis sonen com castells de foc de mitjans d’estiu, a la butxaca. A toc de timbre ha fotut el camp. Resulta que ahir, tornant badoc, com sempre, amb els cartells penjats per les parets del carrer, va llegir: “només hi faltes tu”. Era un pamflet, de les dimensions d’un full de paper, imprès a tot color. S’hi veia un nano jove i de cabell curt amb una pilota de futbol a les mans. Va mirar on havia de dirigir-se i així és que va dir-se a si mateix, que si tothom hi era, ell, per nassos, també hi hauria de ser. Que podrits els amics de no dir-li’n res, els fotrà ben fotuts, què es pensen.
Com que no vol faltar a la cita (que no té oficialment però si que s’hi ha compromès amb ell mateix) s’espavila per arribar a lloc. Per primera vegada en molt de temps, no va perdent el nord amb la paperassa, que s’espera pacient al dia de demà, enganxada a les cantonades, aparadors i columnes d’entrades del camí.
S’ha assegurat de dur els diners i els documents necessaris. Un cop a la recepció ho deixa tot davant la dona, que ben bé podria ser la mare del noi del cartell, i diu que ja està, que ja hi és, que només hi faltava ell i que just havia esperat a cobrar per no fer-los perdre més el temps. Que sort que han tingut el detall de comunicar-li la seva absència i que els ho agraïa molt.
Amb un somriure complagut, poc habitual era trobar-se tanta cordialitat, la senyora comença la gestió. Li preguntà, a mode de confirmació, certes dades que figuraven al carnet d’identitat. Poc després deixà damunt el taulell un carnet plastificat amb fotografia i tot indicant-hi que era el soci número 53 del club de futbol torrevolada.
- El 53? No faltava només jo?
- Si - respòn ella – tenim jugadors, camp i equipaments, només ens falta gent i tú ets gent oi? O no ets ningú?
- Si... – comenta dubtós
- Doncs si gent ets tu, només faltes tu.

Acceptant la derrota va decidir no anar a cap partit i que tampoc pagaria mai més per res que no sabés del cert què era. Per això mesos més tard, quan volia adquirir una aigua vermellosa que hi deia en gros “amb gust de maduixa” va llegir-ne els ingredients: Agua, sucre, 3% de raïm, 1% de gerds i 1% de maduixa. No la va agafar, si diuen maduixa que sigui maduixa, no còctel de fruites! A mi no m’enganyen més!