Escrits invisibles

Em passa com amb el dors dels paquets de cereals al matí. Els llegeixo i rellegeixo dia rere dia sense excepció. No trobo res més per fer, ni en tinc esma, mentre els endrapo sucats a la llet. Jo m’imagino que deu ser un símil amb la pel•lícula atrapat en el temps. Sempre passa igual. I és més, novament em sembla no haver-ho llegit abans. Podria dir, a les 3 paraules, ah si, això ja sé de què va. Però no, la mateixa nova aventura per buscar el coco apareix a trenc d’alba, mentre alguna gota de llet regalima per la barba mal afaitada (fa dies que no passo per casa). Una distracció en general dirigida al públic infantil, però que em permet passar els minuts d’una altra manera que observant les immòbils rajoles blanques de la cuina..
Amb els banys públics em passa igual. M’assec a la tassa (suposo que no cal que entri en més detalls) i a la porta hi veig un desordenat i majoritàriament inconnex garbuix d’escrits. Els banys sempre han estat un indret de creació literària. Es pot discrepar sobre la seva qualitat, que no la classificaríem dins el catàleg de frases que quedaran per la posteritat com a dignes i brillants obres de la creació humana. Però alguna n’hi ha que saltarà la barrera de la porta i fins i tot pot arribar a ser mig reconeguda. En general es poden classificar segons l’objectiu final.
Hi ha les del bromista que mai veurà el resultat del seu agut enginy: mira cap amunt (hi mires) beneit. Per exemple, o el clàssic tonto qui ho llegeixi.
També existeix el patriòtic (en les dues direccions, independentista i feixista) exigent o insultat.
Hi ha el brut per fatxenda i per groller, com no podia faltar en un indret on segurament s’hi practica esporàdicament el costum més antic entre parelles.
Hi finalment hi podem trobar qui sempre respon. I ho fa amb tots els tres sectors anteriors i , també generalitzant, exagera l’estil agressiu dels precedents. Per això és difícil trobar una porta on només hi hagi un parell d’idees. Les anades i tornades d’esbroncs i contres converteixen un element creat per resguardar la intimitat, amb un altre per distreure’t mentre exerceixes l’acte natural que t’hi ha fet anar. A falta de revistes, un bon substitut que pot, amb sort, deixar-te escapar algun somriure còmplice.