Cada situació requereix mètodes diferents. Ella va participar de la revolució armada, doncs costa creure en una alternativa en el marc on es veia submergida. Tot i així, i potser perquè ara ho veu més des de la calma del pas del temps s’ha donat de certs fets amb els quals estic cent per cent d’acord. Està parlant de com, un cop victoriosa la revolució i sota l’amenaça auto induïda (però no poc provable) d’una intervenció Americana, els sandinistes al poder es començaven a armar:
“No nos dábamos cuenta de que, al tratar de protegernos contra las propias profecías, montábamos el escenario para que éstas se cumplieran.”
I aquí és on jo dic i crec que si no tinguéssim exèrcit, si l’eliminéssim, segurament, ningú optaria per atacar-nos, no seriem una amenaça, sinó un exemple. Milions de persones estaran en desacord, que hi ha mil guillats al món, que si els països àrabs... Potser tenen raó.
“No se escribe la historia sobre lo que pudo haber sido, sino sobre lo que fue”
Què he fet jo per no viure una dictadura? Néixer en democràcia. Què he fet per mantenir-la? Votar poc convençut. Què he fet per no fer la mili i ni tan sols objecció de consciència? Néixer més tard que d’altres que van perdre molts drets volent-ho canviar i matriculant-me a la universitat demanant una pròrroga i esperar.
Puc dir que, fins ara, he fet poc per canviar les coses que no m’agraden i menys barallar-me per aquelles que voldria. Aquesta història de lluita i revolució fa enfocar-te la vida des del punt de vista del goig i patiment de participar d’una transformació que t’interessa. Potser per aquest motiu m’estic plantejant formar part del moviment: Desarma els teus impostos, fes objecció fiscal. Està més d’acord amb una frase que em va copsar (i he repetit milers de cops) en època d’estudiant escrita en un mur amb esprai negre sobre fons blanc:
“Lluitar per la pau és com follar per la virginitat”
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada