L'he sentit avui i no cal dir que no hi estic d'acord. Però crec que és, una mica molt, un reflex prou palpable de la realitat en la que molts vivim.
Venga, a comer eh! Que si no no tenéis fuerzas para trabajar y rendir al máximo
Ha de ser així? O s'ha de menjar per algun altre motiu? No ho sé, se m'acut... la gana? La supervivència? Es podria seguir ben llarg.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada