Una llàstima, Isidor, no haver-te pogut dir com m’ha agradat. Ja m’agradaria a mi poder fer aquesta escriptura simple però plena, planera però exquisida, lleugera però talment descriptiva. De totes manere, i per sobre de tot, allò que més em fascinen són les comparacions. D’això si que en sóc incapaç. Puc tenir imaginació, però ostres, n’hi ha que són totalment comprensibles però no per tenir una coherència inherent:La calidesa d’una postal
El sol s’havia begut gairebé tota la neu.
L’un era vell i begut de cara.
La tristesa havia obert botiga al Bellpuig dels anys quaranta.
I així anar fent, un parell de preciositats per pàgina que em fan pensar en tot el camí que em quedaria per recórrer si mai, vanagloriós de mi, em decidís a dedicar-me a escriure o, disminuint pel cap baix un 3000% les pretensions, m’atrevís a omplir mig centenar de fulles escrites durant petits parèntesis d’esquitxos de temps mesclats amb escorrialles d’inspiració.
Bo que la paraula i la lletra hagin mogut tant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada