La visita de client

En una habitació de cortines i cadires blau marí, fent honor al color de les lletres de l’empresa, amb parets revestides de fusta intentant crear un clima de caliu familiar, hi ha set homes, des de calbs a novells, i una jove enginyera. El món industrial de l’automoció es caracteritza per aquestes insostenibles proporcions majoritàriament masculines.
La reunió transcorre normalment sota un relatiu ambient de fraternitat i confiança. La lentitud és una constant deguda a la destrucció lingüística d’un anglès macarrònic que és el pa de cada dia en concentracions d’aquest estil. El missatge, però, és clar: S’està treballant per fer el millor producte.
L’empresa visitant ha proveït d’abillaments corporatius als seus enviats especials. Totes dues parts creuen haver après un munt de coses avui i no podem amagar la satisfacció d’estar avançant en la bona direcció. Les medalles s’atorguen i s’auto-atribueixen amb sorprenent facilitat, el narcisisme productiu carrega l’atmosfera de la gran sala tancada. Al fons, quatre entrepans han tingut la dissort de quedar sense engolir damunt una baixa tauleta envoltada de sofàs, també conjuntats, on s’ha dinat de pressa i corrent per agilitzar l’intercanvi d’opinions.
Després de més cinc hores, el tècnic aliè que té permís d’anar amb texans i sense corbata, ja fa estona que juga amb el seu telèfon de pantalla tàctil. Altres, que prenen menys protagonisme i interès, dissimulen endebades els traïdors badalls que empenyen amb força descomunal i desencaixen les mandíbules.
Cadascú ha preparat una llista de preguntes, respostes i peticions. Per a una sèrie d’experiments (exigits per ents encara més superiors) els forasters diuen haver de comprar uns quants prototips més dels de la versió B. Tothom sap de què s’està parlant, malament anirien si no fós així. Resulta però que per a comprar-los necessiten el “drawing” (plànol, però amb anglès, dibuix, que queda encara més ridícul) actualitzat amb certes dades teòricament indispensables. L’empresa local respon que com que aquestes especificacions encara no les poden assegurar no ho poden canviar. Uns fan cara d’entendre que sense dibuix no es poden comprar les peces que tots coneixen i els altres comprenen també que no s’atreveixin a canviar conceptes que no es poden controlar encara. Com sempre davant d’un dilema de magnitud transcendental com aquests es discuteix llargament, potser més de mitja hora i es fa venir el responsable d’aquesta activitat, el delineant. Per sort, i que no es prengui com a norma, s’arriba a un acord que sembla plaure les dues parts: Es modificarà el “drawing” però afegint unes notes clarificadores que poden ser PDV (Pendent de verificació) o WFD (Waiting for definition). De pedaços la indústria en té més que no pas el xandall dels nens guaranís.

Per finalitzar, es distribueixen els deures per fer a casa (tasques) i les responsabilitats de cadascú, sobretot, que no hi hagi blancs indesitjats. Abraçades, sincers somriures, gràcies i bons viatges.