Deixaré de llegir les cartes al director dels diaris. Em sufoco amb relativa facilitat quan els meus ulls passen per damunt d’algun titular sensacionalista. Se’m desprèn la retina quan veig un alarmisme innecessari en columnes poc objectives que en comptes de calmar els ànims inciten al cataclisme i histerisme social. Se m’esmicola el timpà quan sento al telenotícies, sortint de la caixa gris, informacions parcials o periodisme d’empatia amb el pobre desgraciat, aquell que si està patint la crisi: Aquest any els espanyols ens haurem d’ajustar el cinturó, per exemple.
Però de cartes al director... aiai. Entenc que és un espai on la gent normal, o fins i tot diria, aquella que té inquietuds i que se sent amb l’obligació d’informar d’un o altre detall, pot fer-hi alguna proposta o crítica. Entenc que és gent que vol fer un bé, vol millorar situacions. Així que ahir em vaig trobar una tal Aurora de Castro que deia així:
A causa de l’amenaça de la grip nova, les autoritats sanitàries recomanen s’evitin al màxim els contactes com ara donar-se la mà, abraçar-se o besar-se. A les escoles i locals públics també es donen instruccions en aquest sentit i s’adverteix de la necessitat de rentar-se les mans freqüentment... Però a les fleques aquestes mateixes mans que despatxen el pa són les que manipulen bitllets i monedes, material extremadament contaminat. A partir d’ara, si es continua amb aquesta practica poc higiènica potser serà preferible consumir el pa del súper, que ja ve envasat de fàbrica. Jo m’hi he apuntat.
Veieu què està demanant l’Aurora? Anima a, si extrapolem una mica, perdre la nostra humanitat. És impossible no posar-se malalt tard o d’hora, ja sigui per la grip nova o per unes diarrees de molla al cul. No ens fem petons, no ens abracem, no ens donéssim la mà... podríem continuar, millor no ens relacionem, no sortim de casa, ni tan sols de l’habitació, no fem l’amor, no ens procreem, Si seguíssim els seus consells perdríem els trets que ens fan humans, en el millor sentit de la paraula. Millor desapareixem de la superfície terrestre. Ja sé que sona exagerat, però aquest mateix argument que dona es pot aplicar a absolutament tots els comerços, no només al pa. Als quioscs que tene els diaris i revistes per terra, fruites, carnisseries, peixateries, llibreries... a tot. No podem i no hem d’estar pendents i amb els nervis llests per saltar a la més mínima sensació alarma. Un esternut, tots a terra!
És curiós que, després de 2 morts a Catalunya en mig any, hi hagi aquesta histèria col•lectiva, i que, en canvi, ningú deixi d’agafar el cotxe, ni tant sols se’n parla gairebé, i cada cop que surts de Barcelona veus un cartell recordant que ja són 400 els morts a les carreteres catalanes i se segueix corrent. Jo només demano que siguem coherents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada