Fidelitat

Després de passar un cap de setmana envoltat de pins (en direm així). De sentir conceptes extraordinaris (o no tan extra, potser sóc jo l’extra) de l’estil:

- L’altre dia em vaig liar amb una paia que em va dir que feia 7 anys que estava sortint amb un tiu... A mi que em fotin les banyes no nano, jo no. Jo vaig seguir però vaig pensar: Què fas tia? I bueno, si m’assabento que la meva novia me les fot... no sé.
- Ah, tens xicota?
- Si.

Fantàstic oi? Doncs que estic sensible amb aquest tema, o potser és que avui els qui parlaven prop meu al metro més que parlar cridaven. Eren un parell de joves pollastres que feia poc acabaven de passar l’adolescència. O no tan poc, sóc pèssim posant edats. Estaven asseguts un davant de l’altre i per entendr's havien d’aconseguir que les paraules saltessin tot l’ample del vagó, tot i així, alçaven més la veu del que fóra necessari.

- I qué vas a hacer?
- Intentaré quedar con ella, no sé, un paseo o algo así. No, de primeras tranqui tío.
- Joder, sabes? Mi chica siempre habla de ella, que si seguro que a mi me gusta más y no se cuantas chorradas – l’altre riu – I joder tío, es que está más buena la tuya que la mía (parlen d’obsequis?)
- Si – ja la ten sapa, la teva novia és lletja i tu ho saps, és la conclusió, dic jo.
- Jo, yo no, pero como tu no hagas algo… joder tío, no pierdas el tiempo, que si (…) – Ometo part de la conversa, estava plena d’obscenitats i cançons i acompanyada de gests clars i contundents de mans planes prop del sexe fent pujaibaixes. Ara però segueixo amb allò que clarament ha acabat sent més important. Sempre passa igual, es deixa el suc pel final, doncs ja s’aixecaven per marxar. – Mira, si un día María (la xicota d’ell) no baja, a ver quien se la hace antes!
- Venga!
- Te juego 100€ a que me la llevo!
- Deja el dinero tío

El descens ha acabat de tall la conversa, Però ben mirat, bé hagués, tranquil•lament, haver pogut acabar aquí. Això és amor.