-Recordeu aquella entrada de quan us parlava de la il•lusió que em va fer que la Fundació Alda passés per aquí Barcelona a fer una xerradeta de les seves funcions i tot plegat?
- Siiiiiii – dieu tots cridant fort, com la canalla dins la sala curulla,
- Recordeu que us vaig dir, i si no ho recordeu podeu anar-ho a llegir aquí, que aquesta gent feien una molt bona feina al Paraguai, intentant aportar tot allò que poden per a una millor educació?
- Si... no... eh...si... – Els infants ja miren cap a tot arreu dissimulant, parets, sostre, boca oberta amb el dit (o la mà sencera) dins... La primera resposta esporàdica i no meditada ha dut al punt de, merda, aquest ens està posant a prova i ara ens ha enganxat... Que no pesat!, que no veus que no et seguim al bloc! Carai... Els adults sempre igual, a veure quan aprendran que les coses no tenen el més mínim interès, excepte les llaminadures.
- Doncs aquell dia, van posar un vídeo que no us vaig poder fer arribar. És així una mica explicatiu del que hi fan i ostres, cada cop que el veig, què voleu que us digui, em cau la llagrimeta.
- Bééééé´- Ara no entenc si es “bé” perquè hi haurà vídeo i per tant la lliçó serà més planera o perquè em volen veure plorar...
- Doncs apa, gaudiu-lo i apreneu-ne molt
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada