Avui la mala notícia ha arribat acompanyada amb pluja, tal com passa a les pel•lícules quan es vol crear l’escena dolorosa. Els grisos núvols enfosqueixen la ja de per si cada cop més curta tarda i entristeixen la llum i el pensament. Avui però, tot i així, la foscor no ha caigut del cel. Ha vingut del gemec del telèfon mòbil i d’una veu seriosa i esquerdada.La pluja redueix els moviments, l’alegria i la vida de la ciutat. Provoca relliscades, accidents i malaguanya els llibres dels escolars que tornen a casa. Podria seguir en aquest to però no tot és dolent, ella s’encarrega de netejar l’ambient, arrossegant tota la merda voladora de l’aire, que sembla invisible menys quan la mires de lluny o busques a la distància. És la veritable BCNeta. Alimenta les plantes i en fa desprendre una característica i refrescant olor. A voltes, també enllustra els cotxes (tot i ser normalment a l’inversa). Ja en té ja d’aspectes positius, diguem que sense ella, aquí, no hi seriem.
El mall, però, no duu res, llevat de malastrugança. A canvi, manlleva els puntals de l’existència, l’esperança de la superació i la il•lusió del devenir immediat. Ahir tot i les males expectatives no m'ho volia creure. Avui la naturalesa m'ensenya novament que, per molt que se la vulgui doblegar, qui mana, és ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada