El tall d’una barra de pa, panet o “barrete” sembla una acció no premeditada i totalment funcional. La primera manera de fer-lo (i la més usual en totes les cases) és aquell que jo anomeno perpendicular (per motius més que obvis). Tens un pa massa gros i decideixes tallar-lo per tenir-ne la mida desitjada per a l’entrepà. Mires i quan t’has decidit ras ras i ja està.
Després van aparèixer les llesques tallades obliqües, i és cert, hi ha més superfície per untar-hi qualsevol potinga i ideals per fer pinxos variats.
Finalment va aparèixer l’enganyabadocs. I aquest és el que practiquen molts bars i tasques. Que si, que si, demanes l’entrepà i t’apareix en dues meitats. De fet fins i tot sembla bonic i, caram, que ben presentat! No és un tall pràctic. És un mètode estudiat, de ben segur!
Mira, tens una quantitat, si el secciones per la meitat fent servir l’anteriorment esmentat perpendicular obtens això. Lògica pura.
Si, en canvi, utilitzes el mètode de l’enganyabadocs, a sobre de quedar més “fashion”, tens el punt positiu de que sembla que n’hi hagi més! I amb la mateixa quantitat!
És quasi màgic.
Sort n’hi ha de que no et deixes enganyar oi?
PD: Elaborats els dibuixos oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada