Violentango

De nou a l’Argentina. Un altra vegada torno a viatjar sense agafar transports. Però em transporto. Aquest cop ha estat pels Violentango.

L’última vegada que els vaig veure va ser poc abans de tornar, un dia? Més o menys. Altre cop de concert. Cony, feia il•lusió, i tant que si! Sempre em passa quan vaig de concert, m’agrada com sona la música en directe. Hi ha moments que dius: Aix, aquí s’han equivocat. Després t’adones que segurament no. Que el disc és una cosa, però que la cançó muta. I més amb ells, sempre experimentant, que ara tenen dos instruments més: el baix, que està per allà, i el violoncel, que juga. És una llàstima que no estiguin més per aquí, ahir, avui i dissabte. Els aniria a veure de nou i a poder ser, quedar-m’hi després, que amb ells, les nits sempre s’allarguen. Em recordo a Buenos Aires, no m’erraria molt si fossin les 3 AM (i amb això ja faríem el títol de l’anterior disc), quan, després del concert, vem anar a fer una hamburguesa a “la costanera” del “Río de la Plata”. Un xiringuito, que obria fins tard per alimentar els animats de les dicoteques properes quan tancaven, ens les va servir suculentes com només la carn Argentina pot estar (i la Uruguaya, va, també). És bo reviure els moments (i no cal la cervesa).

Res tu, que els vagi molt bé la gira Europea d’enguany. De debò que ho desitjo. Per fer-me recordar que d’estils de vida, tants com vulguis. Només s’han de cercar amb més o menys insistència.