Terminator 4 Salvation

Jo dono la barra als meus amics sobre diversos temes altament inútils. Un d’ells és el de les incongruències cinèfiles. No m’explanaré ara en aquest punt doncs ja n’he, fins i tot, escrit un conte: Cinema d’acció.

L’altre dia (ja hi tornem a ser, quan dic l’altre dia no cal que sigui pròxim, de fet fa més d’un més) vaig anar a veure Terminator 4 Salvation. I els va sorprendre que no em semblés malament. I és que a mi em fa una mica de ràbia que per culpa de fer les coses més espectaculars (o per passar-se de llests) es facin incongruències. En aquesta, que no diré que quedarà per la posteritat, no hi apareixen però gaires barrabassades d’aquest estil. Es basa més en la no explicació de fets. Els fets passen, i si no saben explicar-te’ls, doncs no ho fan. No es dediquen a inventar incongruències per intentar-te fer més creïbles situacions que no podrien ser-ho. I això em sembla més bé que mentir. Obviar temes i esperar que ningú s’hi fixi. I es pot dir: Apa! Com ho han fet això? Però contra això hi ha una possible resposta, és el futur i llests. En canvi, si t’intenten raonar incorrectament algun concepte d’aquest estil, moltes vegades s’acaba ficant la pota.

En fi. Que ha de ser molt difícil fer una qualsevol cosa sense errors, n’hi ha però que són més greus: aneu al CAP més proper i fixeu-vos en el gran mural de la Glaucoma (o similar, no recordo de què es tractava) diu així: Tal malaltia la té tanta i gent, i la meitat no el saben (traducció massa literal del castellà).