Postres postres!

Les postres són per a mi un dels plaers més grans dels àpats. I no pas els pastissos, potser no sóc tan llaminer, però les fruites i coses més naturals són el meu desfici. Els dàtils conten com a fruita? Avui en proposo un parell que, no sent excessivament elaborats (per no dir quasi gens) ni costosos, fan patxoca. No em vull posar medalles de descobridor o el que sigui, perquè els dos són ben coneguts per la majoria, però tot i ser prou famosos, es practiquen poc.

Dàtils amb bacó (o amb Beicon). Secret? Cap, dàtils enrotllats amb bacó i passats per la paella o planxa. Punt. Llests. Va, em direu que és ferragós.... Barreja de dolç i salat que fins i tot es troba en alguns entrepans (nota, la propera anirà d’entrepans, ja us ho avanço) de petites cafeteries amb aires de chef de cuisine.


L’altre és el codony amb formatge. Que com es tracta de cuina de rampoines pot ser qualsevol formatge, fins i tot variats i també indistints codonyats (dolç de condonyat, que no la fruita). De nou les barreges de salat-dolces. Plat basc per excel•lència, amb Idiazábal per aquelles terres.

Accepto que no sempre es tenen aquests ingredients a la nevera, però és que m’agraden tant... Si mai hi penseu al mercat i us voleu fer un regal (a vosaltres o a d’altres)... doncs mira, una opció.

Que aprofiti!