Ja hi tornem a ser

Perquè m’han de passar aquestes coses? Suposo que no sóc l’únic habitant del planeta amb aquesta “patologia”, però es que fa pujar la mosca al nas. A veure, tampoc vull dir que sigui un problema greu, ni molt menys, tan de bo al planeta ens haguéssim de plànyer només de casos com el meu. És ben bé que les magnituds dels impediments, mals o queixes dels humans augmenten com menys en tenen. Vull dir que, com més bé estem (bé en el concepte de “societat del benestar”), les reivindicacions que se senten són més fútils però no per això tenen menys energia. No us posaré exemples perquè no acabaria mai i perquè ja en sabeu unes quantes i estic convençut que enteneu per on vaig.

D’acord doncs, el meu cas és simple. Somio amb la feina. Després de passar més de 8 hores tancat en aquell món industrial, no tinc ganes de que, quan teòricament estic descansant per allà, pel món de la imaginació desbordant dels ulls clucs, pul•lulin bobines, injectors, fils de coure i d’altres tantes bajanades. Ja m’havia passat abans en les altres feines, també mentre estudiava (o fins i tot tenint ja el títol a les mans des de fa anys arriba el dia (la nit) on apareix aquella assignatura que no havia acabat i que no em permetia treure’m la carrera). Ho he dut sempre dins això de somiar les obligacions. I ostres, t’arribes a despertar trasbalsat i, sabent que no existeix tal o qual problema, segueixes donant-li voltes al cap mentre esmorzes, o si encara són les 3 de la matinada, només d’aclucar els ulls arriba com un huracà, de nou, el maleït i impossible garbuix. No te’l pots treure del cap... és pesadet.

Avui mateix, sense anar més lluny, ens hem despertat a la nit i no sé quina tonteria he dit (parlo dormint, o mig dormint). Què dius? M’ha semblat sentir i jo torna-hi, que si resulta que el fil no correspon i que hem de trobar la manera d’arreglar el tall. Però quin fil? Si, el de la bobina? Quina bobina? Aquella. L’he arribada a espantar, perquè jo era conscient del que em deia, però estava en aquella fase en la que no has acabat d’abandonar el món paral•lel del repòs i que tampoc estàs a la terra, i li anava responent totes les preguntes, amb lògica incomprensible. Fins que no m’ha sacsejat fort no he tornat en mi.

Esteu d’acord que com a problema, és menor oi? Però també enteneu que em molesti.