Agua, un derecho y no una mercancía

Un llibre publicat per Enginyers sense fronteres. Amb això està gairebé tot dit, no?

És a dir:
- No és una novel•la amena i agradable a la lectura, amb un fil conductor vibrant i addictiu.
- No és una biografia
- No és un llibre superficial

No sé si m’enteneu, és un llibre per llegir si realment es vol saber d’aquest tema, és un llibre per interessats en saber com funcionen les coses en aquest món d’aigües (per qui vulgui conèixer-les, que n’hi ha una gran majoria que prefereix posar-se una cinta als ulls, jo en molts casos també, no me n’excloc, sóc igual que tots).
Que sí, que deprimeix i fa enfadar una mica, però jo hi he vist (potser m’equivoco) una porta a l’optimisme (llunyà però està apareixent) perquè s’està gestant un canvi en la mentalitat dels habitants i governants del planeta (ara encara és massa lleu, però els grans canvis no es poden imposar, s’han d’anar instaurant poc a poc si volen una bona acceptació).
Com el comerç just i la cultura ecològica, que està prenent força i és palpable a aquestes altures, la conscienciació de que l’aigua és un dret humà (sembla lògic però nens, la realitat és dura) va trobant les seves vies.
És un recull d’articles de diferents persones. Per tant, tens diverses visions, però també bastantes repeticions. Tot i així, com tot escrit reivindicatiu, pot semblar una mica pancartista i generalment focalitzat en “bons i dolents”, no per això deixa de ser interessant i recomanable si es vol entrar en matèria.

Acabo extraient-ne un paràgraf que m’ha agradat especialment, referent a l’ajuda al desenvolupament:

No n’hi ha prou ja amb la vella imatge de “no s’ha de regalar peix sinó canyes de pescar”, es tracta d’alguna cosa una mica més complicada, es tracta d’ajudar a construir capacitats perquè les comunitats beneficiaries decideixin si pesquen i si ho fan amb canya o amb xarxa. Després mitjançant l’acció col•lectiva ja aconseguiran la canya o xarxa. Només donar peix és perpetuar la pobresa, donar la canya representa perpetuar la dependència (a més de ser un bon negoci pels fabricants de canyes del Nord).