Teoria de l'evolució

Tothom ha sentit a parlar de la teoria de Darwin i ja està majoritàriament estesa. Però com comentava l’altre dia amb un company, el Ferran, la ciència és, en certa manera, una espècie de creença. Potser no tant exagerada com una religió, que en molts casos s’explica amb conceptes intangibles, però creença igualment. La ciència té la sort que, a nivell mundà i quotidià pot valorar-se i ensumar-se i tastar-se, es veu com avança. Ara bé, s’ha de dir que quan marxes a nivells superiors (astrals i de l’univers) o inferiors (des dels àtoms a més petit) no pots més que creure allò que t’expliquen, però clar, veus els nous PC, els I-pods, els nanorobots... veus que potser si que és veritat que hi ha incomprensibles explicacions que permeten aquests artefactes i que així mateix la resta.

Però la teoria de l’evolució (que si, que es pot intuir que molts mamífers venen dels dinosaures, que la balena s’assembla a un humà, que poc a poc, va transformant-se a les noves necessitats) em va donar ahir, a mi i a tots, un exemple irrefutable de veracitat.

No és que a les notícies informessin de la troballa d’un home-simi, sinó que vaig veure milions d’homes tornar-se simis, orangutans, ximpanzés, i d’altres primats (ara em dirà algun biòleg que potser un d’aquests no sigui un primat, però jo no sóc perfecte tampoc i la mandra i la falta de temps m’està impedint anar-ho a verificar). Jo puc entendre que quan l’equip que recolzes marca un gol demostris emoció, però l’altre dia, amb el Barça-Chelsea, va ser espectacular. La gent del pavelló (estava a punt d’anar a entrenar) va passar de cara semi-trista-deprimida-ultratjada a explotar en una eufòria desbordant. A celebrar el gol que classificava el Barça d’una manera animal. Gent enfilant-se a les cadires i picant els vidres com el Floquet i d’altres orangutans al zoo mirant al curiós visitant, per damunt les taules saltant i posant en risc la seva integritat, corrent per la sala (i ensopegant amb tot cristo), cridant desaforadament, com si amb això s’aconseguís que els sentissin els jugadors des de Londres. Totalment irracional.

Quin altre animal a la terra es comporta de manera similar?
Els lleons i d’altres felins està clar que no. L’hipopòtam? Els llops, cans i hienes? Les rates i altres rosegadors? Les gavines i pelicans? No ho crec... Només se m’acuden els del gènere mico (i ara tornarà el biòleg dient que a Sumatra han trobat una raça de lemurs que balla la amb flors al cap i que celebra la lluna plena amb tot un ritual d’exhibicions diverses).

No és doncs aquesta una demostració inapel•lable? Si necessiteu noves ratificacions no deixeu de veure les aglomeracions a canaletes i als bars propers en aquests dies que s’aproximen.