A part dels ja de per si inquiets viatgers, que s'apinyen, corren pels passadissos i per les escales mecàniques (i els altres han de fer una fila a la dreta per deixar-los passar) fan tremolar les cames asseguts al seient mentre avança suaument (o no) per les vies.
A part de per aquesta activitat frenètica, i que en molts casos l'agafes amb el temps just (per anar a treballar, quedar amb algú, etc.) s'hi ha d'afegir el fet dels sorollets. El metro provoca aquesta vertiginositat de moviments i insta a les corredisses. M'ha passat un munt de cops, ara que l'agafo amb constància, que tot just acaba d'obrir les portes i ja està amb els senyals sonors que diu que les tanca. I si et llegeixes els texts de les portes veuràs que quan sona no hauries ni d'entrar ni de sortir. Això provoca que ni cas se li faci a aquest sò i ens passem per la pedra l'avís (per això l'han de fer sonar més d'un cop alguna vegada). Quan les restriccions són exagerades, els humans decidim fer-ne cas omís, com alguns cartells de velocitat màxima exagerats, els stops i tants d'altres advertiments que se'ns creuen constantment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada