Una bona notícia

És preocupant o no? Últimament després del telenotícies em quedo deu minuts aplatanat al sofà. Compungit i menut. Sort n’hi ha de la part supèrflua dels esports, que et permet recuperar de les barbàries que has sentit durant els 20 minuts anteriors.

Que si corrupcions, que si matances, que si terrorismes, que si dictadures, que si abusos de poder, que si malbarataments de fons fins i tot dels representants europeus de més força, que lluitaven insistents perquè els directius de bancs es rebaixessin els salaris i resulta que després ells se’ls gasten per eixugar-se el cul. Sembla que de tant en tant apareix, per alguna escletxa, un llampec d’esperança. En orris se’n va tot al cap de ben poc, torna la foscor, la finestra es tanca prestament quan aquells mateixos pequen més escandalosament, pel greuge d’haver criticat allò que després practiquen.

I enmig d’aquest desgavell de despropòsits, una bona notícia, comenten els reporters, Estats Units surt de la recessió per primera vegada. I jo que m’enfonso més al sofà. Jo que perdo del tot l’esperança. Jo que deixo de creure en els humans. Jo que no sé si entenc el món com la resta. És això una bona notícia? Significa això que s’està acabant la època del lleuger relaxament de la compra compulsiva? Significa això que tornarem amb més fúria a explotar els més desvalguts? Si qui ha patit i segueix patint no són les grans potències, que sempre trobaran en una crisis algun indret on gratar i treure profit de les penes dels altres. Com pot ser que AGBAR hagi tingut beneficis milionaris durant la sequera més extrema catalana? Com pot ser que els bancs i caixes, a part d’uns pocs, segueixin ampul•losos i amb americanes?

Si us plau, mireu el documental HOME que properament es projectarà a les pantalles cinematogràfiques i pensem si es pot frenar l’ambició humana, si podem ser humils i sostenibles...

Per mi això no és una bona notícia, és el tret de sortida a una nova escalada d’imperfeccions humanes. Salvatges que som, i més, per no creure’ns-hi.