El misantrop i Los Cachorros

Misantrop: Persona afectada de misantropia.

Misantropia: Aversió al tracte amb les persones.

A voltes creia entreveure’l entre les frases coherents plenes d’adverbis, adjectius i altres. Sempre, emperò, acabava relliscant-me entre els dits. A voltes misogin, però tampoc. Potser si que depreciava una mica tothom menys ell, potser si que estava fugisser entre les ratlles, ensenyant volàtils albirs. En fi, vas llegint i semblava no res i al final tens una petita novel•la.

Més tard, estava amb els companys conversant de literatura i ostres has llegit “Los cachorros”? Que si home, el Nuti, que és d’en Vargas Llosa. Peruà? Estic convençut que si, el Pere. Vaja, que és una bèstia, m’encanta com enllaça narració amb diàleg sense guions ni res, el Nuti seguia mentre xarrupava les escorrialles de la seva gerra on no hi quedava més que escuma enganxada a les parets de vidre. I la història, buf, sembla simple, vaja, vull dir, que és el drama de qualsevol home, de tots. I en Jaume, ja serà menys. Que no, el Nuti, que no, no us el comento perquè val la pena llegir-lo. Curt, fàcil i lleuger, amb milions de mots curiosos d’aquella terra, que si cholito, chango i no sé quantes més. Només demana una mica d’atenció així de passada, però enganxa i tant. N’hi ha d’altres també d’enganxosos, deia el Pere. Si i tant, no ho nego, però aquest és curt quasi com el petit príncep i l’he acabat amb dos viatges d’anada i tornada a la feina, mira què et dic. I tant drama dius? Que si drama... un drama de collons figura’t, mai més ben dit, de l’evolució d’un nano i les interaccions amb els seus amics abans i després d’allò. Va, deixeu-ho, no dic més que ja sabeu que després m’animo i us ho acabo explicant tot i esguerrant l’interès que pugui despertar-vos.
La conversa continuà, però ja en altres direccions.