El guiri

Dins l’autobús hi ha un home amb els braços repenjats al seient del davant. Té el cap, mirant a terra, que s'hi recolza pel front. Des d’on sóc puc veure-li les cames vermelles, cremades, lleugerament separades mig obscè, amb uns quants pèls rossos i arronsats. Duu bermudes beix-crema de turista Coronel Tapioca, mil butxaques i totes buides. La samarreta ajustada, no sé si a voluntat o perquè el pas dels anys li ha desmillorat l'aspecte, és també vermella llampant, d’algun club de futbol anglès, que li fa joc amb el color de la pell, que ara m’hi fixo i no només es localitza a les cames. L’esteu veient?
Anglès, si, potser seria d’eixes illes, li escau. Sembla desvetllar-se i observa el camí, ulls perduts endavant, cara de moc. Gairebé m’enlluerna el brillant to rosat de les galtes inflades, sort en tinc de les ulleres de sol. Són prominents de veritat, tot al contrari que la barbeta, enfonsada ben endins de manera que els llavis estan descompensats, el superior cau en forma de v sense lloc on suportar-se i es deixen mig intuir un parell de grossos incisius mal rentats. Si oi? Els ulls són cars de veure, afegit a les seves petites dimensions s’hi han de sumar un parell de factors: Que s’amaguen rere les rodones i grolleres galtes i que les poblades celles també rosses, com l’escàs cabell i la resta del pelamen, intenten mantenir-los recollits dines les seves conques, em recorda a cans de pèl blanc o grisos, Sanussers? Crec distingir una blavor als diminuts iris, però no n’estic convençut. El teniu en ment? Aconseguiu visualitzar-lo? La incipient calvície fa malifetes, i la poca costum de protegir-lo de l’astre rei es nota aquí més que enlloc. Està sufocat i se’l veu patir. No m’estranya, l’escalfor li corre, de segur, per dins i al damunt no pot obrir la finestra. Es frega amb la samarreta mullada, sense acabar de saber si li fa bé o potser res.

Si la imatge mental la teniu més o menys clara, crec haver-ne fet una relativa bona descripció. Si no és el cas... hauré de seguir practicant.