transport públic

Tornava amb l’autobús, quasi el darrer que surt de Sant Just. A part de mi, només han pujat un parell de noies en tot el trajecte. En els anteriors, m’ha dit el conductor, no ha viatjat ningú. Tots hem baixat al final del trajecte, Zona Universitària, on he esperat l’arribada del 74.
Semblava que seguiríem amb la mateixa tònica, pocs passatgers, fins que hem arribat al Corte Inglés, on sinó en aquestes dates. Un podria pensar que l’origen, essent èpoques d’exàmens, podria rivalitzar amb les rebaixes, però no.
Al meu costat s’ha assegut uns senyora i al davant, seient a l’inversa per parlar amb sa mare, una noia de pell de plàstic i ulls de vidre. Lleugerament alterada li comentava que l’altre dia va pujar una senyora que, “no hi tocava” deia. No li va funcionar la targeta i al canviar-li per una de nova es va queixar. Que a l’anterior li’n quedaven quatre, de viatges i aquesta només en té un parell, que si la vista que si no sé quantes tonteries. El conductor no vol que li escalfin el cap i li demana, exigeix després d’un intercanvi d’increpacions, que abandoni el vehicle o no es posaran en marxa. Hi ha cert aldarull fins que arriben els mossos i s’enduen l’anciana. La noia no entén, i puc estar-hi més o menys d’acord, com era possible que per a problemes de veritat no vingués ningú i per absurditats com aquesta apareguessin un parell de cotxes de les forces de seguretat. Ara bé, quan continua si que potser es precipita. “La culpa -diu- no és de la senyora si té Alzheimer o qualsevol dolença mental, la culpa és de qui la deixa sortir sola!” hmmm...
Posteriorment, poc abans de baixar jo, una altra dona, entrada en edats, gairebé cau en una frenada relativament brusca. Estava agafada a la barra, però no n’ha tingut prou. “Ostres –una altra delicatessen de la jove- anar a l’altra punta de la ciutat a comprar i no agafar-se fort!”
Bé, ja se sap, quan una explica a sa mare que passarà el proper cap de setmana amb unes amigues, que s’han regalat una excursioneta a cavall, llogant un cotxe per arribar-hi i “no, no sortirà tan car” doncs, no és d’estranyar que les realitats es vegin diferents.