La contraportada de la novela que mai escriuré.

A les façanes de les cases de la ciutat creixen els darrers descobriments de la indústria alimentària. “Amb la superfície plana del planeta no n’hi ha prou per nodrir-nos tots – diu l’eslògan publicitari que tan èxit ha tingut – Sort que n’hi ha 3 de dimensions”. Així que es va començar a plantar en vertical i a contractar seguretat per evitar robatoris d’aliments. S’ha de dir que fan goig de veure aquestes façanes multicolors; grocs, vermells i porpres sobre verd. Tot un espectacle.
Els patis interiors de les illes de l’eixample ja no tenen piscines ni jocs d’esbarjo infantils. Ara són frondosos i productius horts al servei de la comunitat. Quan ja no va ser rendible dur taronges des de Xile fora de temporada el Nord va haver-se d’espavilar per recuperar el temps perdut en l’afany de la recerca d’una frugalitat material. On hi hauria d’haver enciams es plantaven naus industrials.
Aquesta sí que ha estat la revolució verda. S’han creat lianes que reaccionen a certs estímuls i es fan servir, penjant des del capdamunt dels edificis, per pujar i baixar els seus habitants. Les llums interiors de les vivendes són una transformació de les clàssiques tulipes, encara s’han de perfeccionar però són el primer pas. Els carrers són tots d’una nova espècie d’herba resistent, l’asfalt costa massa de mantenir. El caminar i la bicicleta han guanyat adeptes. De totes maneres acaben de sortir al mercat les primeres empenyedores, plantes curtes però fortes que es mouen traspassant cossos i objectes d’una a la següent. Diuen que serà el transport del futur. I tot gràcies a la investigació de l’omnipresent empresa privada “Yourlive S.L.”, que va descobrir (crear) plantes que es podien regar amb aigua de mar, molt més abundant que la dolça i ofereix als seus clients.
La societat està satisfeta: Ha aconseguit no dependre del petroli, ara que ja no n’hi ha, i sent que se li ha donat una nova oportunitat. No s’adona que la terra ja no es fèrtil pels productes de sempre, massa salinitat. Sota la màscara de la salvació:”El nostre interès: Tu”, l’empresa privada la domina i controla.
A les façanes de les cases de la ciutat creixen els darrers descobriments de la indústria alimentària, als ventres dels ciutadans, també... Estem al 2053.