divendres, 30 d’abril del 2010

publicitat

La publicitat no enganya, en general, sinó que omet. Tant és així que quan reflexiones una mica no acabes de saber què volen dir-te. Ho exemplifico:

A l’aparador d’un banc local hi diu:
En aquesta oficina seguim donant hipoteques”. Aquí poden sorgir dos dubtes per culpa de la manca de més informació, doncs això podria seguir així: “A qui segur que ens les pot tornar” o “a uns interessos que et deixaran glaçat” o fins i tot “ ens segueix interessant, i molt, el teu diner”.

En una altra entitat, aquesta ja de molt renom, hi deia així en un cartell enganxat al vitrall:
Treballem pel teu compte”; magnífic joc de paraules oi? En realitat els empleats si que treballen per compte d’altri, però no precisament pel teu. De fet aquesta frase podria ser el final d’una més llarga que comença dient: “ Et farem creure que...” o acabar-la amb un “mentre puguem desplomar-te” i també “per enriquir al propietari tant com sigui possible”.

En temes de finançament el ventall és infinit. De fet, hi ha milions d’exemples de les més grans incongruències tals com anuncis de productes amb pagaments “sense interès” i em pregunto, si no tenen interès perquè s’anuncien?